El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou reglamen [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va insti [...]
El verb sanar és intransitiu amb el sentit de 'recobrar la salut perduda'. Per exemple: En Joan ha sanat.
També s'accepta l'ús transitiu del verb sanar amb el sentit de 'donar la salut', 'guarir', encara que aquest ús no surt recollit en el diccionari normatiu. Per exemple: El terapeuta ha sanat [...]
subrogar alguna cosa
subrogar-se a algú o a alguna cosa
El verb subrogar, amb el significat d''assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri', es pot usar transitivament. Per exemple:
L'empresa adjudicatària ha de subrogar l'equip actual.
Amb el mateix significat, el verb subrogar po [...]
Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per exempl [...]
Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.
Així, en lloc de dir:
He sopat una truita
Berenarem torrades
Què heu dinat [...]
El verb advertir amb el significat d''avisar' pot funcionar de dues maneres diferents:
'advertir algú d'alguna cosa': Convé advertir el noi del perill que corre.
'advertir a algú alguna cosa': Convé advertir al noi el perill que corre.
Així doncs, per substituir el complement que represent [...]
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos, [...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
El verb entendre pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.
1. Com a verb transitiu té el significat de 'percebre amb la intel·ligència el sentit (d'alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d'alguna cosa)'. Per exemple:
Entén el polonès, p [...]
